Hi ha moltes persones que emmalalteixen, sense saber que en realitat l’origen de la seva
enfermetat no està en el cos sinó en el patiment psíquic que suporten.
Es defineix com a trastorn psicosomàtic aquell que tenint origen psicològic, presenta
símptomes fisiològics que poden produir alteracions a nivell corporal. Dividir a l’ésser humà en
cos i ment es fictici, ja que la interconnexió entre el que pensem, sentim i el nostre
funcionament físic es un fet. Així, quan el cos emmalalteix, es produeixen tota una sèrie de
reaccions a nivell psíquic per a adaptar-se a la nova situació. I viceversa, els estils de
pensament, la forma de relacionar-se amb els demés i les pròpies emocions comporten canvis
en l’estat físic. Es per això, que les persones amb dificultats per expressar els sentiments, són
més susceptibles de patir-ne.
Aquest fenomen es molt evident en els nens petits, que com no poden usar encara el
llenguatge per expressar l´estat d´ànim, evidencien el seu malestar a través de multitud de
símptomes :còlic abdominal, espasme del plor, mal de cap, asma,etc.En l’adult , de la mateixa
manera, poden afectar-se tots els sistemes orgànics (cardiovascular, respiratori, endocrí,
etc.).Els estats anímics activen o inhibeixen processos corporals. Afrontar les coses amb
optimisme ens “protegeix” .Les persones impacients, agressives, o hiperactives, per exemple,
les poden patir amb més facilitat; també aquelles que són massa passives, conformistes o
submises.Es a dir, totes aquelles a les que els costa parlar, poder posar paraules a les seves
inquietuts, al seu malestar.
Els trastorns psicosomàtics poden manifestar-se de múltiples formes: des de
migranyes,insomni, úlceres gàstriques, problemes dermatològics ,lumbàlgies, a infertilitat i fins
i tot, càncer, per nombrar-ne algunes. També la fibromialgia quedaria aquí emmarcada.
La forma de tractar-los per tant es (ademes de amb la medicació pertinent segons cada cas),
a través de la paraula, es a dir, amb l’ajut d’un psicòleg o psicoanalista.
Adela Nogués
Psicòloga clínica
