Psicóloga – Psicoanalista – Perito Judicial

Els trastorns psicosomàtics

Hi ha moltes persones que emmalalteixen, sense saber que en realitat l’origen de la seva
enfermetat no està en el cos sinó en el patiment psíquic que suporten.
Es defineix com a trastorn psicosomàtic aquell que tenint origen psicològic, presenta
símptomes fisiològics que poden produir alteracions a nivell corporal. Dividir a l’ésser humà en
cos i ment es fictici, ja que la interconnexió entre el que pensem, sentim i el nostre
funcionament físic es un fet. Així, quan el cos emmalalteix, es produeixen tota una sèrie de
reaccions a nivell psíquic per a adaptar-se a la nova situació. I viceversa, els estils de
pensament, la forma de relacionar-se amb els demés i les pròpies emocions comporten canvis
en l’estat físic. Es per això, que les persones amb dificultats per expressar els sentiments, són
més susceptibles de patir-ne.
Aquest fenomen es molt evident en els nens petits, que com no poden usar encara el
llenguatge per expressar l´estat d´ànim, evidencien el seu malestar a través de multitud de
símptomes :còlic abdominal, espasme del plor, mal de cap, asma,etc.En l’adult , de la mateixa
manera, poden afectar-se tots els sistemes orgànics (cardiovascular, respiratori, endocrí,
etc.).Els estats anímics activen o inhibeixen processos corporals. Afrontar les coses amb
optimisme ens “protegeix” .Les persones impacients, agressives, o hiperactives, per exemple,
les poden patir amb més facilitat; també aquelles que són massa passives, conformistes o
submises.Es a dir, totes aquelles a les que els costa parlar, poder posar paraules a les seves
inquietuts, al seu malestar.
Els trastorns psicosomàtics poden manifestar-se de múltiples formes: des de
migranyes,insomni, úlceres gàstriques, problemes dermatològics ,lumbàlgies, a infertilitat i fins
i tot, càncer, per nombrar-ne algunes. També la fibromialgia quedaria aquí emmarcada.
La forma de tractar-los per tant es (ademes de amb la medicació pertinent segons cada cas),
a través de la paraula, es a dir, amb l’ajut d’un psicòleg o psicoanalista.


Adela Nogués
Psicòloga clínica